F.C.BARCELONA-2 CHELSEA-2

S'ESTAVELLEN...

Un altre cop. Dos en tres dies. Adéu a la Lliga i ara adéu a la Champions. I adéu de la manera més cruel, jugant però perdent, superiors però vençuts. El futbol no és lògica però sí matemàtica, el que marca, guanya, i el Barça no va fer prou per eliminar un Chelsea que, francament, és el més lluny de l'estil blaugrana, símbol els darrers anys de la paraula futbol.

Errades puntuals, manca d'idees i un cansament sobtat en alguns del grans jugadors, com Messi, el gran Leo que en els darrers tres partits, els més importants de la temporada no ha estat, ni de bon troç, a l'alçada habitual en ell. Fos completament. I Xavi, Iniesta... els creadors han estat fora de joc aquests decisius enfrontaments, i els contraris únicament amb la defensa i algun contraatac puntual han sentenciat els partits.

I això que el partit es va posar de cara amb dos gols, un de Busquets i l'altra d'Iniesta. Tot semblava diferent, encarrilat, i més quan després, en una jugada absurda, Terry va golpejar Alexis i va ser expulsat. El Chelsea quedava amb deu, amb dos gols en contra, però com ja està sent massa habitual, un únic contraatac rival acaba en gol, un gol molt dolorós ja que aixecava,de nou, la pressió i la sensació de dificultat de véncer contracorrent.

La segona part fou un monument a l'antifutbol. Un equip absolutament tancat dins el seu àrea, llençant pilotes fora mentre que el Barça es perdia, una i altra vegada, en cercar forats impossibles sense èxit. Només mancava que Messi fallés un penal, malauguri que es va complir, tot estava en contra i res va canviar fins el final.

La decepció entre els barcelonistes és immensa, aquest equip ens havia ben acostumat i dos cops seguits com aquests ningú ho preveia, però ja se sap que res és per sempre. Això sí, aquests jugadors ens han donat les millors pàgines de la història blaugrana i com a tals mereixen el nostre reconeixement. Queda una final de Copa, premi menor en cas de guanyar-la, però parlar de final de cicle, caldrà veure els moviments d'aquí a final de temporada. Ara toca pair i pensar en el futur.

FCBarcelona: Víctor Valdés; Puyol, Piqué (Alves, m. 26), Mascherano; Xavi, Busquets, Cesc (Keita, m. 74); Messi; Cuenca (Tello, m. 67), Alexis i Iniesta.

Chelsea: Cech; Ivanovic, Cahill (Bosingwa, m. 12), Terry, Ashley Cole; Lampard, Mikel; Mata (Kalou, m. 58), Meireles, Ramires; i Drogba (Torres, m. 80).

Gols: 1-0. M. 35. Busquets. 2-0. M. 43. Iniesta. 2-1. M. 45+1. Ramires. 2-2. M. 92. Torres.

Les reaccions

Pep Guardiola:

“Aquest any no tocava. El primer que em passa pel cap és una tristor immensa. Perdoneu-me si no estic clarivident, però tinc la percepció que amb el temps diré: ‘hem fet una excel·lent eliminatòria’”.

“Hem fet 180 minuts excepcionals, hem fet de tot per ser a la final. No hi havia hagut mai una eliminatòria que haguéssim fet tant per ser a la final com aquesta”.

“Amb el 2-0 no ens hem parat, hem seguit atacant. Tot no es pot tenir. I pot ser una lliçó que aprendré amb el temps”.

“El 2-1 ens ha fet una mica de mal psicològic. Després hem sortit, hem tingut el penal, i ells s’han enfortit”.

“El públic, espectacular. Ens han portat ells a nosaltres i els ho agraeixo molt. També ha vist que no ens hem deixat res”.

Cesc Fàbregas:

“És una manera de marxar que fa mal perquè hem estat superiors. Haver fallat a Stamford Bridge ens ha condemnat”.

“Fa mal caure eliminats d’aquesta manera, ja que hem tingut moltes ocasions”,.

Declaracions d’altres jugadors del partit a Twitter:

Isaac Cuenca

“Hem lluitat fins el final. Ho sento molt per l’afició. Ens tornarem a aixecar amb el vostre suport #forçabarça”

Iniesta

“Moment molt dur i difícil. Ho hem fet tot per estar a la final de Munic, però no ha pogut ser...”

Alves

“M’agradaria felicitar tots els culers pel vostre suport i, alhora, excusar-me pel que ha succeït. Ho hem intentat, però no ha estat possible”.